Treball presentació hormones - melatonina

TEIXITS I ÒRGANS ENDOCRINS

cervell

glàndules adrenals

ovaris

pàncrees

testicles

tiroide

FUNCIONS

Creixement i Desenvolupament

Embaràs i lactància

mecanismes

metabolisme

nutrició

altres funcions

reproducció

MALALTIES

diabetis

malalties Cardiovasculars

infertilitat

obesitat

Síndrome de l'Ovari Poliquísitico

Hormones

Les hormones són misatgeres que realitzen funcions i viatgen a través de la sang fins que arriben a l'òrgan on han de fer la seva funció. Són segregades per les glàndules endocrines, que són aquelles que segreguen substàncies cap a l'interior del cos (la sang). El sistema endocrinal és el que produeix les hormones.

Fins al moment s'han descobert prop de 60 hormones amb funcions molt diverses, com la regulació de la reproducció, el metabolisme, el creixement i el desenvolupament. Algunes encara no se sap ben bé el seu paper en la nostra vida diària, mentre que altres són més conegudes. La insulina, l'oxitocina, la testosterona o l'estradiol són hormones amb què estem més familiaritzats. No obstant això, totes són igual  d'importants.

Les hormones poden ser molt diferents entre elles. Algunes són proteïnes o aminoàcids, mentre que altres són de la família dels lípids. Això sí, totes són microscòpiques.

Melatonina

També coneguda com hormona de la son o del jet-lag. Es sintetitza a partir d'un aminoàcid.

És una hormona produïda per la glàndula pineal, situada al cervell, és una hormona reguladora que s'encarrega del rellotge biològic d'acord amb la llum solar. És l'encarregada de dir al cos si és de nit o de dia. Això és necessari perquè hi ha processos biològics que només s'han de posar en marxa durant el dia i s'han d'apagar durant la nit. Se li diu seguir un ritme circadià. Es pot dir que la melatonina s'ajusta el rellotge intern amb l'extern.

La melatonina afavoreix el son i la baixada de la temperatura corporal que es produeix durant la nit. Aquesta hormona es secreta precisament durant la nit, marcant així l'anomenada "nit biològica". Comença a produir-se a partir de les 21 hores i sobre les 10 del matí tornem a tenir els nivells mínims. La màxima concentració de melatonina en sang és aproximadament a les 4 del matí. Per això quan viatgem patim el que s'anomena get-lag, perquè el cos li costa un temps acostumar-se al canvi d'horari i es sintetitza l'hormona en horaris equivocats i en manca quan cal.

L'entrada de llum pels ulls és el senyal perquè deixi de produir aquesta hormona. Encara que el procés és una mica més complex, ja que la llum no arriba directament a la glàndula pineal, sinó a la retina, des d'on surt el nervi òptic. D'aquí passa per uns nervis que condueixen al cervell, on es teoba la glàndula pineal, que fa que s'aturi la síntesi de melatonina.

La síntesi d'aquesta hormona no és constant al llarg de la vida, el que explica la dificultat per dormir que es dóna en algunes etapes. Els nadons, per exemple, tenen baixos nivells de melatonina, que al cap de 6 mesos es normalitzen. Durant l'edat adulta, la melatonina augmenta durant la nit de forma normal, fins a l'edat de 50 anys a partir de la qual, la síntesi nocturna de l'hormona no és tan elevada. Quan arriba la dècada dels 80, la melatonina amb prou feines es sintetitza, i per això les persones grans solen tenir transtorns de la son.