Per el nostre experiment necessitarem 8 insectes pal, si pot ser 2 mascles i 2 femelles.
Hipòtesi: potser els insectes del terrari amb llum creixen més.
Hipòtesi 2: potser varien altres aspectes com el color.
Hipòtesi 3: potser no varia res.
Problema: com afecta la llum al creixement dels insectes pals?
Disseny experimental: posarem 2 terraris amb 4 insectes pal a cada un. Un d'ells el taparem de manera que no pugui entrar la llum i l'altre el deixarem al descobert. Els dos terraris estaran en les mateixes condicions de temperatura, humitat... També alimentarem oer igual els dos terraris.
Anirem comparant el seu creixement semanalment i n'extreurem conclusions.
Grup: Anna Jia Sans, Laura Sans i Helena Pérez
divendres, 18 de desembre del 2015
dimarts, 15 de desembre del 2015
diumenge, 13 de desembre del 2015
EXPERIMENT LABORATORI
1.-Helena Pérez 2.- Anna Jia Sans 3.- Laura Sans
1.- Problema a investigar.
Nosaltres volem treballar en el camp dels fluids no newtonians, com la barreja d'aigua i maizena. Aquests fluids tenen un curiós comportament, quan dónes un cop fort el líquid és comporta com un sòlid, i quan el toques amb suavitat torna a ser líquid. Quan deixem caure objectes també té aquesta propietat.
El problema que ens hem plantejat és el següent: com afecten el pes, la forma i la densitat dels objectes quan s'enfonsen en el líquid.
2.- Hipòtesis.
Potser el temps que tarden els objectes en enfonsar-se en el liquid depèn de la forma, el pes i la densitat
Hipòtesis 2:Potser no depèn d'això.
3.-Variable independent.
Els objectes que deixarem caure en el vol d'aigua i maizena (forma, densitat i pes).
4.- Variable dependent.
El temps que tarden els objectes en enfonsar-se, o no enfonsar-se.
5.- Variables controlades.
Posarem la mateixa quantitat d'aigua i maizena, la mateixa temperatura, deixarem caure els objectes des de la mateixa alçada, els objectes tindràn mides semblant per assegurar-nos que no és una qüestió de tamany.
6.- Repliques.
Per assegurar-nos de que l'experiment dóna bons resultats deixarem caure els objectes tres vegades cada un.
7.- Control.
Farem una taula on apuntarem el pes de cada objecte i el resultat de les proves.
8.- Temps estimat de duració de l’experimentació.
2 hores.
9.- Material de laboratori
Vol de plàstic
Maizena (el doble que d'aigua)
Aigua (la meitat que la maizena)
Cullera per remenar
Regle per mesurar l'alçada
Bàscula per pesar els materials.
Una moneda 1€
Una goma d'esborrar 2cm aprox
Un troç de fusta 2cm aprox
Un troç de plàstic dur (tap del boli)
Un guix 2 cm aprox
Una pedra 2 cm aprox
Un paper doblegat a 2 cm aprox
Un vidre 2cm aprox
10.- Diseny experimental.
Per tal de resoldre el nostre problema hem utilitzat la barreja d'aigua i maizena ja que al ser un fluid newtonià es frena i l'experiment queda més visual.
Preparem un bol amb el doble de maizena que d'aigua. Llençarem diferents objectes de determinats materials(d'un en un) de la mateixa mida, aproximadament i els deixarem caure des d'una certa alçada al bol de la barreja. Observarem quan tarden els objectes en enfonsar-se després de que el líquid s'hagi tornat sòlid. Repetirem el procés 3 vegades per cada objecte per assegurar-nos.
Farem una taula on anotarem el pes de cada objecte i el quan ha trigat en enfonsar-se.
11.- Resultats de l’experimentació
Pesos
Canica 21g
Goma 5g
Pilota 13g
Petxina 4g
Moneda 6g
Cullera 19 g
Botó: menys d'un g
Tap boli: menys d'un g
Temps que han tardat a enfonsar-se
Canica 4,53
Goma 2,18 s
Pilota no s'ha enfonsat (flota)
Petxina 2,98 s
Moneda 1,15 s
Cullera 1,18 s
Botó: no s'ha enfonsat (flota)
Tap boli: no s'ha enfonsat (flota)
12.- Conclusions
La forma és el què més depèn de si s'enfonsa ràpid o no, ho hem pogut observar amb la petxina, quan cau en forma còncava sura i si cau cap per avall s'enfonsa. La densitat també depèn molt, ja que si la densitat del material és menor que la del líquid l'objecte sura. El pes també afecta, com més pesi més tardarà en enfonsarse, ja que el cop que fa al caure en el vol és més fort i la barreja es comporta més com a sòlid.
Acceptem la primera hipòtesi: Potser el temps que tarden els objectes en enfonsar-se en el liquid depèn de la forma, el pes i la densitat.
dissabte, 12 de desembre del 2015
Activitats de comprensió de lleis dels gasos
17.
A) EVAPORITZACIÓ. L'aigua de la roba s'ha vaporitzat.
B) FUSIÓ I SOLIDIFICACIÓ. Quan el coure es calenta, es desfà i despres es torna a solidificar.
C) SUBLIMACIÓ A GAS. S'escalfa i es converteix en gas.
D) SOLIDIFICACIÓ. L'aigua dels cotxes es congela.
E) EVAPORITZACIÓ. es converteix en gas.
18.
A l'escalfar fons del pot de iode aquest puja i quan entra en contacte amb l'aigua freda es solidifica. El pes dels cristalls de iode pesen i cauen al fons.
19.
A) ebullició
E) vaporització
20.
A) La temperatura de congelació de l'aigua és de 0 graus C o 273 K. La temperatura d'ebullició és de 100 graus celsius o 373 K (tot a 1 atm. o 1,013 x 10>5 pa)
B) Mentre duren els canvis d'estat d'una substància pura la temperatura es manté constant.
21.
Fussió de l'aigua: 79,7 kcal/kg a 0 graus.
Resposta: per fondre 35g de gel a 0graus necessitarem 2,765 kcal.
Mentre s'estigui fonent el gel la temperatura es mantindrà a 0 graus perquè l'energia proporcionada serà usada pel canvi d'estat.
22. Si per la fussió es necessita energia per la solidificació es necessita treure-li energia. L'energia que treiem fa que les partícules ja no tinguin moviment i s'ordenin (sòlids). Per tant la si la calor latent de l'aigua en procés de fussió es de 79,7 kcal/kg la calor latent de l'aigua en procés de solidificació seria -79,7 kcal/kg. Durant el canvi d'estat, però, la temperatura es manté constant.
23.
*No hi ha pàgina anterior.
Per passar de graus celsius a kelvin hem de sumar els celsius més 273, que és la temperatura equivalent a 0 graus celsius. Ex:
Temp. ebullició aigua: 100graus celsius. 0C = 273K 100+273=373K
24.
El segon, ja que a la mateixa temperatura hi ha menys volum, i per tant, més pressió. Segons la teoria cinetica, com més temperatura més es mouen les partícules i per tant més volum ocupen i més pressió fan (si el recipient és tancat). La olla de pressió està tancada hermeticament de manera que quan aumentem la temperatura i el gas es dispersa no es pot escapar i fa una pressió. Com més alta sigui la temperatura més pressió hi haurà.
25.
En un recipient tancat el vapor d'aigua que puja no pot sortir i queda retingut tot a la part d'adalt i crea molta pressió aquesta pressió afecta tant a les parets del recipient com al mateix líquid. Quan el vapor fa pressió sobre l'aigua li impedeix evaporse, aleshores el punt d'ebullició aumenta, és a dir que tarda més en evaporarse.
26.
No hi ha gràfic.
dissabte, 5 de desembre del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)