Per el nostre experiment necessitarem 8 insectes pal, si pot ser 2 mascles i 2 femelles.
Hipòtesi: potser els insectes del terrari amb llum creixen més.
Hipòtesi 2: potser varien altres aspectes com el color.
Hipòtesi 3: potser no varia res.
Problema: com afecta la llum al creixement dels insectes pals?
Disseny experimental: posarem 2 terraris amb 4 insectes pal a cada un. Un d'ells el taparem de manera que no pugui entrar la llum i l'altre el deixarem al descobert. Els dos terraris estaran en les mateixes condicions de temperatura, humitat... També alimentarem oer igual els dos terraris.
Anirem comparant el seu creixement semanalment i n'extreurem conclusions.
Grup: Anna Jia Sans, Laura Sans i Helena Pérez
divendres, 18 de desembre del 2015
dimarts, 15 de desembre del 2015
diumenge, 13 de desembre del 2015
EXPERIMENT LABORATORI
1.-Helena Pérez 2.- Anna Jia Sans 3.- Laura Sans
1.- Problema a investigar.
Nosaltres volem treballar en el camp dels fluids no newtonians, com la barreja d'aigua i maizena. Aquests fluids tenen un curiós comportament, quan dónes un cop fort el líquid és comporta com un sòlid, i quan el toques amb suavitat torna a ser líquid. Quan deixem caure objectes també té aquesta propietat.
El problema que ens hem plantejat és el següent: com afecten el pes, la forma i la densitat dels objectes quan s'enfonsen en el líquid.
2.- Hipòtesis.
Potser el temps que tarden els objectes en enfonsar-se en el liquid depèn de la forma, el pes i la densitat
Hipòtesis 2:Potser no depèn d'això.
3.-Variable independent.
Els objectes que deixarem caure en el vol d'aigua i maizena (forma, densitat i pes).
4.- Variable dependent.
El temps que tarden els objectes en enfonsar-se, o no enfonsar-se.
5.- Variables controlades.
Posarem la mateixa quantitat d'aigua i maizena, la mateixa temperatura, deixarem caure els objectes des de la mateixa alçada, els objectes tindràn mides semblant per assegurar-nos que no és una qüestió de tamany.
6.- Repliques.
Per assegurar-nos de que l'experiment dóna bons resultats deixarem caure els objectes tres vegades cada un.
7.- Control.
Farem una taula on apuntarem el pes de cada objecte i el resultat de les proves.
8.- Temps estimat de duració de l’experimentació.
2 hores.
9.- Material de laboratori
Vol de plàstic
Maizena (el doble que d'aigua)
Aigua (la meitat que la maizena)
Cullera per remenar
Regle per mesurar l'alçada
Bàscula per pesar els materials.
Una moneda 1€
Una goma d'esborrar 2cm aprox
Un troç de fusta 2cm aprox
Un troç de plàstic dur (tap del boli)
Un guix 2 cm aprox
Una pedra 2 cm aprox
Un paper doblegat a 2 cm aprox
Un vidre 2cm aprox
10.- Diseny experimental.
Per tal de resoldre el nostre problema hem utilitzat la barreja d'aigua i maizena ja que al ser un fluid newtonià es frena i l'experiment queda més visual.
Preparem un bol amb el doble de maizena que d'aigua. Llençarem diferents objectes de determinats materials(d'un en un) de la mateixa mida, aproximadament i els deixarem caure des d'una certa alçada al bol de la barreja. Observarem quan tarden els objectes en enfonsar-se després de que el líquid s'hagi tornat sòlid. Repetirem el procés 3 vegades per cada objecte per assegurar-nos.
Farem una taula on anotarem el pes de cada objecte i el quan ha trigat en enfonsar-se.
11.- Resultats de l’experimentació
Pesos
Canica 21g
Goma 5g
Pilota 13g
Petxina 4g
Moneda 6g
Cullera 19 g
Botó: menys d'un g
Tap boli: menys d'un g
Temps que han tardat a enfonsar-se
Canica 4,53
Goma 2,18 s
Pilota no s'ha enfonsat (flota)
Petxina 2,98 s
Moneda 1,15 s
Cullera 1,18 s
Botó: no s'ha enfonsat (flota)
Tap boli: no s'ha enfonsat (flota)
12.- Conclusions
La forma és el què més depèn de si s'enfonsa ràpid o no, ho hem pogut observar amb la petxina, quan cau en forma còncava sura i si cau cap per avall s'enfonsa. La densitat també depèn molt, ja que si la densitat del material és menor que la del líquid l'objecte sura. El pes també afecta, com més pesi més tardarà en enfonsarse, ja que el cop que fa al caure en el vol és més fort i la barreja es comporta més com a sòlid.
Acceptem la primera hipòtesi: Potser el temps que tarden els objectes en enfonsar-se en el liquid depèn de la forma, el pes i la densitat.
dissabte, 12 de desembre del 2015
Activitats de comprensió de lleis dels gasos
17.
A) EVAPORITZACIÓ. L'aigua de la roba s'ha vaporitzat.
B) FUSIÓ I SOLIDIFICACIÓ. Quan el coure es calenta, es desfà i despres es torna a solidificar.
C) SUBLIMACIÓ A GAS. S'escalfa i es converteix en gas.
D) SOLIDIFICACIÓ. L'aigua dels cotxes es congela.
E) EVAPORITZACIÓ. es converteix en gas.
18.
A l'escalfar fons del pot de iode aquest puja i quan entra en contacte amb l'aigua freda es solidifica. El pes dels cristalls de iode pesen i cauen al fons.
19.
A) ebullició
E) vaporització
20.
A) La temperatura de congelació de l'aigua és de 0 graus C o 273 K. La temperatura d'ebullició és de 100 graus celsius o 373 K (tot a 1 atm. o 1,013 x 10>5 pa)
B) Mentre duren els canvis d'estat d'una substància pura la temperatura es manté constant.
21.
Fussió de l'aigua: 79,7 kcal/kg a 0 graus.
Resposta: per fondre 35g de gel a 0graus necessitarem 2,765 kcal.
Mentre s'estigui fonent el gel la temperatura es mantindrà a 0 graus perquè l'energia proporcionada serà usada pel canvi d'estat.
22. Si per la fussió es necessita energia per la solidificació es necessita treure-li energia. L'energia que treiem fa que les partícules ja no tinguin moviment i s'ordenin (sòlids). Per tant la si la calor latent de l'aigua en procés de fussió es de 79,7 kcal/kg la calor latent de l'aigua en procés de solidificació seria -79,7 kcal/kg. Durant el canvi d'estat, però, la temperatura es manté constant.
23.
*No hi ha pàgina anterior.
Per passar de graus celsius a kelvin hem de sumar els celsius més 273, que és la temperatura equivalent a 0 graus celsius. Ex:
Temp. ebullició aigua: 100graus celsius. 0C = 273K 100+273=373K
24.
El segon, ja que a la mateixa temperatura hi ha menys volum, i per tant, més pressió. Segons la teoria cinetica, com més temperatura més es mouen les partícules i per tant més volum ocupen i més pressió fan (si el recipient és tancat). La olla de pressió està tancada hermeticament de manera que quan aumentem la temperatura i el gas es dispersa no es pot escapar i fa una pressió. Com més alta sigui la temperatura més pressió hi haurà.
25.
En un recipient tancat el vapor d'aigua que puja no pot sortir i queda retingut tot a la part d'adalt i crea molta pressió aquesta pressió afecta tant a les parets del recipient com al mateix líquid. Quan el vapor fa pressió sobre l'aigua li impedeix evaporse, aleshores el punt d'ebullició aumenta, és a dir que tarda més en evaporarse.
26.
No hi ha gràfic.
dissabte, 5 de desembre del 2015
divendres, 20 de novembre del 2015
Activitats de comprensió massa, volum i densitat
1. Sistemes materials: full de paper, un imant, el butà d'un encenedor, una roca de magnetita.
Propietats: el gust amarg, el magnetisme.
2. -Si mesurem la massa no podem identificar un cos determinat perquè és una característica general que no especifica de quin material està format.
- Si mesurem el volum no podem identificar un cos determinat perquè és una característica general que no especifica de quin material està format.
- Si coneixem la duresa i la conductivitat sí que podem saber de quin cos es tracta ja que aquestes dos propietats són característiques.
3. La diferència entre les dues és la massa (mesurada en pes), ja que el volum ja el sabem i és el mateix.
4. a) La massa i el volum són propietats generals de la matèria.
b) La unitat de massa en el SI és el Kilogram el seu símbol és kg.
c) Un metre cúbic és la unitat de volum del SI el seu símbol és m3 (m al cub).
5. 10m x 5m x 2m = 100m3 100m3 x 1000dm3/ 1m3 x 1l/ 1dm3= 100000l. En una piscina de 100m3 no hi caben un milió de litres d'aigua.
6. 18-15= 3ml. El volum de la peça metàlica és 3ml. Si avans a la proveta marcava 15ml i després de afegir el cos, el que hagi aumentat és el volum d'aquest.
7. m = d . v 10 x 5 x 3= 150m3 densitat de l'aire a una atmòsfera = 1,29kg/m3 150 x 1,29= 193,5kg
La massa d'una habitació de 150m3 és de 193,5kg. He utilitzat la fòrmula de la massa m = d . v
8. v= m/d m= 5kg densitat del poliexpan a una atmòsfera=50kg/m3 5/50= 0,1m3. El volum d'un planxa de poliexpan de 5kg és de 0,1m3. He utilitzat la fòrmula del volum: v= m/d.
9. d= m/v m= 8,1g v= 3ml 8,1/3= 2,7g/ml. La densitat de la peça de metall és de 2,7 g/ml. És una peça d'alumini.
10. Surt gas perquè al apretar la rodeta estem fent un roçament que provoca un aument de la temperatura, aquesta fa que les particules del líquid aumentin la seva velocitat i per tant la pressió. Aquest canvi de temperatura i pressió provoca també un canvi d'estat, de líquid a gas.
11. -No tenen un volum fix.
No tenen una forma fixa.
Són poc compressibles.
Es difonen o flueixen per si mateixos, per això s'els hi diu fluids.
12. En cap dels dos casos es podrien considerar fluids ja que els dos són sòlids i aquests no són fluids. Adapten una certa forma perque són partícules molt petites però sòlides, de manera que rellisquen les d'aldalt i s'acaben adaptant una mica, però necessiten un moviment per adaptar-se del tot, per tant, no s'adapten sols, que és la característica principal dels fluids.
13. Tots tres ocupen un lloc a l'espai. És la correcta per què els tres sistemes materials ocupen un lloc a l'espai, tenen un volum i una massa. La primera ens diu que tots tenen forma pròpia, i no és cert perquè els gasos i líquids no en tenen. I la última ens diu que cada un té la seva determinada duresa, però no és així, ja que els gasos i líquids no tenen duresa, només els sòlids, perquè tenen una forma fixa.
14. a) La teoria cineticomolecular explica el comportament dels gasos i els líquids a partir del moviment del moviment de les seves partícules.
b) En els gasos les partícules estan molt separades i les seves forces d'atracció són molt febles.
15. -L'estat físic que permet millor la compressió és el gas, tot i que el líquid també es pot comprimir una mica.
L'expansió és el mateix que la compressió ja que és el procés contrari.
El gas és el més fàcil de comprimir i expandir ja que té les partícules més separades i tenen més mobilitat. El mateix passa amb els líquids, però a menor escala ja que les seves partícules esta més juntes.
16. a) fals. Les partícules no perden l'energia.
b) cert. La temperatura fa aumentar la velocitat de les partícules i aquestes fan més pressió, si les parets del recipient són elàstiques aumenta el volum, per tant pot arrivar a explotar.
Disseny experimental 1r trimestre
Aquesta és la informació de l'experimet que farem sobre els fluids no newtonians.
dimecres, 11 de novembre del 2015
Pràctica de laboratori pes - volum
Ahir a la classe vam mesurar el pes i el volum d'una pirita i una galena.
Per mesurar el pes vam utilitzar una vàscula.
Per mesurar el volum vam utilitzar una proveta amb aigua.
- Ens vam fixar en fins a on arribava l'aigua a la proveta.
- Vam afegir el mineral i vam observar un altre cop fins a on arribava l'aigua en la graduació de la proveta.
- Vam restar la primera mesura de la segona i vam obtenir el volum exacte en ml del mineral.
dissabte, 7 de novembre del 2015
diumenge, 1 de novembre del 2015
Activitats de lectura
— Fes una llista de totes les disciplines que s’hi esmenten.
- Lògica, matemàtiques, física, química, biologia, sociologia, història i psicologia.
Ara, classifica-les segons que es puguin considerar ciències o no.
- Les ciències socials o humanes com la sociologia, la història i la psicologia no es consideren cintífiques perquè no es poden fer teories i lleis que les demostrin, són ciències inexactes perquè estudien el comportament de les persones.
Totes les altres sí.
Inclou les disciplines que has considerat científiques a la classificació que hem fet en aquest apartat.
Formals: s'ocipen de les relacións entre símbols i usen la coherencia d'un sistema. Lògica, matemàtiques
Empíriques: són les que expliquen el món es basen en la obserbació i l'experiència. Física, química, biologia, sociologia, història i psicologia.
Naturals. S’ocupen de la realitat natural. Física, química, biologia.
Socials o humanes. S’ocupen del comportament social i humà. Sociologia, història i psicologia.
—Segons l’autor, quina és la disciplina científica per excel·lència? Per què?
- Segons l'autor les ciències més exactes són els matemàtiques perquè assoleixen lideal de veritat absoluta.
dijous, 22 d’octubre del 2015
Preguntes dia 22/10/2015
PREGUNTES:
1. Quin és el límit de resoluciód'un microscopi òptic?
2. Quin és el límit de resoluciód'un microscopi electrònic?
El límit de resolució depèn de l'apertura numèrica (AN) i de la longitud d'ona de la llum emprada, i es pot calcular-se fent servir la següent fórmula:
| d = λ/AN = λ /(n x sin θ) |
1.El microscopi òptic està limitat a una resolució d'uns 0,2 micròmetres.
2.El microscopi elèctric pot arribar a la resolució de 0,005 nanòmetres.
dijous, 15 d’octubre del 2015
Correcció de l'examen - mesures
Correcció A i B de la part matemàtica de l'examen de mesures. He marcat en vermell la part on estava l'error.
dimarts, 29 de setembre del 2015
Materials de laboratori
MATERIALS DE LABORATORI
L'equipament o material de laboratori és el conjunt format pels diversos instruments, dispositius i màquines especialitzades que s'utilitzen als laboratoris amb el fi de realitzar experiències, comprovar dades, obtenir mesures empíriques, realitzar taules, monitoritzar o controlar l'evolució d'un procés de forma controlada.
Instruments de vidre
El vidre és un dels materials més antics i més utilitzats en química.
Les buretes: tubs llargs, graduats, sovint de diàmetre intern uniforme, proveïdes d'una clau a la part inferior. Es fan servir per abocar quantitats variables de líquids, i per això estan graduades amb petites subdivisions (depenent del volum, de dècimes de mil·lilitre o menys). El seu ús principal es dóna en volumetries, a causa de la necessitat de mesurar amb precisió un determinat volum de líquid.
Un cobreobjectes és un vidre molt prim quadrat o rectangular de 20x20 o 20x40mm i molt fràgil, s'utilitza per cobrir les preparacions (es posa sobre la mostra que està sobre el portaobjectes) i per què no s'embrutin els objectius i per protegir les preparacions permanents de la pols, la humitat, els paràsits...
Un cristal·litzador element pertanyent al material de vidre que consisteix en un recipient de vidre de base ampla i poca alçada. El seu objectiu principal és cristalitzar el solut d'una solució, per evaporació del solvent. També té altres usos, com a tapa, com a contenidor, etc. L'objectiu de la forma és que tingui una base ampla per permetre una major evaporació de substàncies.
Un embut és un estri amb forma de con buit invertit acabat amb un tub al seu vèrtex, que s'empra per transvasar líquids dins d'un recipient de boca estreta, com pot ser, per exemple, una ampolla. Al laboratori químic l'embut ha evolucionat amb el temps dissenyant-se embuts amb formes diferents per emprar-los en procediments més sofisticats que el simple transvasament de líquids.
Un kitasato: matràs comprès dins del material de vidre d'un laboratori de química. Podria definir-se com un matràs d'Erlenmeyer amb una tubuladura lateral. També serveix per a realitzar experiments pel que fa a l'aigua, com: destil·lació, recollida de gasos en cuba hidropneumàtica (desplaçament de volums), filtracions al buit, etc.
El matràs o flascó d'Erlenmeyer: envàs transparent de forma cònica amb una obertura a l'extrem estret, generalment prolongat amb un coll cilíndric, que acostuma a incloure algunes marques i s'utilitza per saber aproximadament el volum del contingut. Per la seva forma és útil per realitzar mescles per agitació i per l'evaporació controlada de líquids A més, la seva obertura estreta permet la utilització de taps. El matràs d'Erlenmeyer no s'acostuma a utilitzar per al mesurament de líquids ja que les seves mesures són imprecises. Va ser dissenyat l'any 1861 pel químic alemany Emil Erlenmeyer.
Matràs aforat: La marca de graduació envolta tot el coll de vidre, per la qual cosa és fàcil determinar amb precisió quan el líquid arriba fins a la marca. La forma correcta de mesurar volums és portar el líquid fins que la part inferior del menisc sigui tangent a la marca. El fet que el coll del matràs sigui estret és per augmentar l'exactitud, d'aquesta manera un canvi petit en el volum es tradueix en un augment considerable de l'alçada del líquid. Els matrassos es presenten en volums que, usualment, van de 10 ml fins a 2 l. La seva principal utilitat és preparar dissolucions de concentració coneguda i exacta. El procediment usual de preparació de dissolucions és pesar la quantitat de solut, abocar-lo al matràs i afegir el dissolvent fins a un volum menor que la seva capacitat. Posteriorment, es dissol bé el solut i s'omple fins a la marca (operació coneguda com "enrasar").
El morter és una eina que s'utilitza molt sovint en la cuina catalana, per a triturar i barrejar productes, per a fer picades i també per a fer salses tan nostrades com l'allioli, la maionesa, la romesco, etc. És composa de dues peces: el morter pròpiament dit; un vas de parets gruixudes i fortes, de materials com la terrissa, pedra o fusta, sovint amb un o quatre petites prolongacions en forma de semicilindre concau per facilitar el vesament del contingut en un altre lloc; i un piló, picamà o mà de morter, gairebé sempre de fusta, que s'agafa amb la mà per triturar a cops el contingut del vas.
Pipeta: instrument que permet mesurar alíquotes de líquid amb força precisió. Solen ser de vidre. Està format per un tub buit transparent que acaba en una de les puntes de forma cònica, i té una graduació (una sèrie de marques gravades) indicant diferents volums. Algunes són graduades o de simple aforament.
Les pipetes Pasteur són uns instruments usats en els laboratoris químics i s'utilitzen per transferir petites quantitats de líquids. En general són tubs de vidre cònics a un punt estret, i equipats amb un xumet a la part superior (el qual pot anar integrat directament a la pipeta) serveixen per dispensar líquids gota a gota, també és molt usat per separar el sèrum del plasma. Les pipetes Pasteur es poden rentar i reutilitzar indefinidament.
La placa de Petri és un recipient rodó, de vidre o plàstic, de diferents diàmetres (essent més comuns els diàmetres al voltant de 10 cm.), de fons baix, amb una coberta de la mateixa forma que la placa, però una mica més gran de diàmetre, perquè es pugui col·locar damunt i tancar el recipient. Fou inventada per Julius Richard Petri.
Un portaobjectes és una placa de vidre rectangular de 76x26mm on es dipositen les mostres del microscopi, poden ser de diferents tipus: tallats, polits, esmerilats i excavats, són d'un sol ús i han d'estar molt nets, ja que una mica de brutícia fa que la mostra no es pugi observar bé. S'han de netejar amb una dissolució del 50% d'alcohol èter, en el cas que no netegi així, llavors amb una dissolució d'alcohol sulfúric amb una distribució de 99 a 1.
Proveta o cilindre graduable: instrument volumètric, que permet mesurar volums superiors i més ràpidament que les pipetes, encara que amb menor precisió. Està format per un tub generalment transparent d'uns centímetres de diàmetre, i té una graduació (una sèrie de marques gravades) des de 0 ml (fins al màxim de la proveta) indicant diferents volums. A la part inferior està tancat i té una base que serveix de suport, mentre que la superior està oberta (permet introduir el líquid a mesurar) i sol tenir un pic (permet abocar el líquid mesurat). Generalment mesuren volums de 25 o 50 ml, però existeixen provetes de diferents mides, fins i tot algunes que poden mesurar un volum fins de 2.000 ml.
Tub d'assaig o tub de prova: Consisteix en un petit tub de vidre amb una punta oberta (que pot tenir una tapa) i l'altra tancada i arrodonida, que s'utilitza als laboratoris per contenir petites mostres líquides (encara que poden tenir altres fases), realitzar reaccions a petita escala, etc.
Vas de precipitats: és un instrument per a contenir líquids, utilitzat habitualment en el laboratori. Té forma cilíndrica, amb un fons pla; se'n poden trobar de capacitats diverses, des d'un mil·lilitre fins a diversos litres. Normalment és de vidre o plàstic i sol estar graduat, tot i que, per la seva pròpia naturalesa, aquesta graduació és poc exacta, i per tant és recomanable no utilitzar-lo per a mesurar volums de substàncies. S'utilitza, doncs, sobretot per a transportar líquids a un altre recipient, com ara a una proveta o a un tub d'assaig.
Vidre de rellotge: làmina de vidre en forma circular còncava-convexa. Es diu així per la seva semblança amb el vidre dels antics rellotges de butxaca. S'utilitza en química per evaporar líquids. També té utilitat per pesar mostres sòlides, encara que també és utilitzat per a pesar mostres humides després de fer la filtració, és a dir, després d'haver filtrat el líquid i quedar només la mostra sòlida. El vidre rellotge s'utilitza també en ocasions com a tapa d'un got de precipitats, fonamentalment per evitar l'entrada de pols, ja que en no ser un tancament hermètic es permet l'intercanvi de gasos.
Vareta: cilindre allargat de vidre per barrejar dissolucions.
Instruments de metall
La majoria d'aquests materials es fan servir per a subjecció d'altres materials. Per exemple:
La gradeta: una eina que forma part del material de laboratori (química) i és utilitzada per sostenir i emmagatzemar gran quantitat de tubs d'assaig, tubs eppendorf o altre material similar.
Encenedor Bunsen: una de les fonts de calor més senzilles del laboratori i és utilitzat per obtenir temperatures no molt elevades. Consta d'una entrada de gas sense regulador, una entrada d'aire i un tub de combustió. El tub de combustió està cargolat a una base per on entra el gas combustible a través d'un tub de goma, amb una clau de pas. Presenta dos orificis ajustables per regular l'entrada d'aire.
El peu universal o suport universal: un element que s'utilitza al laboratori per realitzar muntatges amb els materials presents en el laboratori i obtenir sistemes de mesura o de diverses funcions, com per exemple un fusiómetre o un equip de destil·lació. Està format per una base o peu en forma de semicercle o de rectangle, i des del centre d'un dels costats, té una vareta cilíndrica que serveix per subjectar altres elements a través de doble nous.
El trípode: un component important en ell per al muntatge i construcció de sistemes per escalfar i subjectar
Instruments de porcellana
El gresol: serveix per calcinar substàncies o fondre sòlids.
El morter: serveix per triturar, polvoritzar i barrejar sòlids.
Instruments de precisió
Una balança (del llatí bis, «2 vegades», i lanx, «plat, safata») és un instrument de mesura que serveix per avaluar el pes o la massa d'un objecte.
Una centrifugadora és una màquina que posa en rotació una mostra per separar per la força centrifugadora els seus components o fases (generalment una sòlida i una líquida), en funció de la seva densitat. Una aplicació típica consisteix en accelerar el procés de sedimentació, dividint el plasma i el sèrum en un procés d'anàlisi de laboratori. També s'utilitza per determinar el grup sanguini mitjançant un presa de mostra capil·lar. En aquest cas la màquina utilitzada es denomina microcentrífuga. A l'hora d'usar-la s'ha d'equilibrar, és a dir s'han de posar mostres de manera simètricament (i amb el mateix volum per aconseguir el mateix pes) en el cas que no es faci aquest procediment la centrifugadora tremola molt i fa molt soroll i pot comportar que s'espatlli l'aparell.
Una estufa de laboratori és un aparell d'escalfament que funciona, en la majoria de casos, dins l'aire (de vegades en el buit o sota un gas inert) que permet efectuar diversos tractaments tèrmics a temperatures regulades. Normalment aquestes estufes es troben en els laboratoris de recerca o d'anàlisi.
Una micropipeta és un instrument de mesura de volums de líquids d'entre 1 i 1 000 μL emprats en els laboratoris. Els volums majors de líquids es mesuren amb pipetes. Les micropipetes funcionen a base d'uns pistons que varien la longitud d'una columna d'aire. Aquesta part mecànica està separada del recipient on es diposita el líquid que és una punta d'emprar i tirar, fabricada en polipropilè resistent a la majoria de líquids, excepte el cloroform i els àcids sulfúric i nítric concentrats.
El microscopi és un instrument òptic constituït per dos sistemes de lents -l'ocular i l'objectiu, que permeten augmentar extraordinàriament la magnitud de la mostra per observar, fent perceptible allò que no es veu a ull nu. El tipus més comú de microscopi i el primer que es va inventar és el microscopi òptic. Es tracta d'un instrument òptic que conté una o diverses lents que permeten obtenir una imatge augmentada de l'objecte i que funciona per refracció.
El termòmetre és un instrument de mesura de la temperatura, o dels canvis de temperatura. Els termòmetres mesuren la variació d'alguna propietat macroscòpica i la relacionen amb la temperatura del sistema considerat. Fou inventat per René Antoine Ferchault de Réaumur el 1710.
Hi ha diferents tipus de termòmetres, que basen les seves mesures en la variació de diverses magnituds físiques amb la temperatura.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)