Exercicis aparell reproductor (part 2)

10. Durant la fase fol·licular del cicle ovàric es produeix la menstruació.

11. L'ovulació es produeix aproximadament cap a la meitat del cicle menstrual, si és de 28, el 14

12. Ha de tenir relacions entre els dies 12, 13 (un o dos dies abans de la ovulació) perque els espermatozous només viuen dos dies a dins, el 14 (el dia de la ovulació) o el 15 ( el dia següent a la ovulació) ja que l'òvul només pot ser fecundat com a màxim el dia següent de la ovulació.

13. Els humans tenim fecundació interna, perquè els espermatozoides fecunden l'òvul a dins de les trompes de fal·lopi, s'ha d'introduir l'òrgan reproductor masculí a dins del de la dona per que es quedi embarassada.

14. Quan un espermatozoide trenca la membrana de l'òvul i el fecunda es fusionen els dos nuclis, on hi ha les dues informacions genètiques dels progenitors. Es forma el zigot que té ADN dels dos.

15. El zigot de dues cèl·lules té 30 hores, perquè ha partir d'aquest temps després de la fecundació el zigot es começa a dividir.

Apunts aparell reproductor

Exercicis aparell reproductor

1. Part de l'aparell excretor també és diferent ja que en l'home s'usa part de l'excretor i part del reproductor compartit.

2. El flagel, la cua de l'espermatozoide és el que permet la seva mobilitat. Els òvuls no necessiten flagel perquè no s'han de desplaçar. Cauen des dels ovaris per les trompes de fal·lopi, ajudats per les seves parets. Després ha de romandre quiet a l'úter. 

3. Procés de formació i desenvolupament de l’embrió en les femelles dels animals vivípars. El zigot es multiplica, va creant més cèl·lules i dorma el fetus, que naixerà i serà un nou individu.

1. Els espermatozoides són formats als testicles després passen a les vies genitals que condueixen a l'exterior: primer s'emagatzema en un conducte arreplegat a sobre dels testicles anomenat epidídim. Surten de l'epidídim pels conductes deferents o espermiductes que porten el semen fins a la uretra. Quan arriba a la uretra, surt cap a fora atravessant el penis per dins.

2. El semen és un líquid viscós que conté espermatozoides. El espermatozoides es formen als testicles, i els altres dos líquids que el componen es formen a les vesícules seminals i a la pròstata, després s'ajunta tot a la uretra. La seva funció és transportar i mantenir vius els espermatozous quan són introduïts al cos de la dona per fecundar l'òvul.

3. La testosterona és la hormona masculina produïda als testicles que regula l'aparició dels caràcters d'aquests sexe: veu greu, espatlle amples, barba...

Els estrògens i la progesterona són les hormones femenines segregades pels ovaris que regulen els caràcters femenins i preparen el cos per un possible embaràs.

4. Els ovaris i els testicles farien la mateixa funció: formar les cèl·lules reproductores, i segregar les hormones correspondents a cada un.

Les trompes de fal·lopi i els conductes deferents serien els que fan la mateixa funció perquè és per on surten els gàmetes de cada sexe.

El penis i la vulva són els oposats perquè és la sortida/entrada amb l'exterior.

El prepuci i els llavis fan la mateixa funció, que és protegir els òrgans reproductors de l'exterior. Totes les altres parts tenen funcions diferents.

5. 

6. L'espermatozoide té forma allargada per avançar ràpid, un flagel per poder nedar i moure's. Té l'acrosoma que serveix per penetrar a l'òvul per fecundar-lo. 

L'òvul és imòbil. La corona és una capa de protecció. Al citoplasma s'hi troba el vitel, una substància de reserva que és subsistència de l'embrió en la primera etapa de l'embaràs. Té forma arrodonida per rodolar per les trompes de fal·lopi.

7. 

A: el flagel serveix per desplaçar-se, per impulsar-se

B: l'acrosoma serveix per trencar la membrana de l'òvul en la fecundació, ja que té una forma punxaguda i conté uns enzims que trenquen la membrana.

C: els mitocondris s'encarreguen de la respiració cel·lular que produeix l'energia necessària per al moviment de l'espermatozoide.

D: el vitel té substàncies de reserva que nodriran l'embrió al principi de l'embaràs.

E: la corona de l'òvul són unes cèl·lules que serveixen per a protegir-lo.

8. La ovulació és l'expulsió d'un òvul madur a fora.

9. Els òvuls ja estan formats quan una nena neix. Es comencen a formar al primer mes de l'embaràs. Quan s'acaben la dona ja no pot tenir fills, s'anomena menopausa. Els espermatozoides es formen de manera massiva, mil per segon, sempre ininterrumpudament. 

Correció exàmen aparells

5. L'hemodiàlisis és un tractament no una malaltia.

6. Edema pulmonar: els alvèols dels pulmons s'omplen de líquid, no agafen tant d'aire i t'ofegues, costa més respirar o deixes de respirar. És un problema que el cor no té prou força i la sang circula lenta, i s'estanca en els alvèols.

8. Faltava comentar que l'oxigen és necessari per a la respiració cel·lular, per produïr energia, que és la que permet l'esforç físic, si no arriba a les cèl·lules el cos es cansa més.

Clil 4 aparells

Apunts aparell excretor

Exercicis aparell respiratori

1. L'objectiu de la respiració cel·lular és que les cèl·lules captin l'oxígen per fer les seves funcions.

2. S'oxiden nutrients, entre ells l'oxígen. D'aquesta oxidació s'extreu energia.

3. L'oxígen per a la respiració cel·lular es captat als pulmons i transportat per les artèries i capil·lars fins a arribar a cada cèl·lula.

4. No és el mateix. En la respiració pulmonar l'oxígen és captat de l'exterior per transportar-lo a tot el cos. En la respiració cel·lular aquests oxígen és captat des dels capilars i aprofitat directament per la cèl·lula.

6. Capil·lar: Vas sanguini que connecta les arterioles amb les vènules.

7. L'aire entra per les fosses nassals, on és filtrat pel pèls i escalfat. Baixa per la faringe, que comunica les cavitats nassals i bucals. Segueix baixant per la laringe, on es troben les cordes vocals. Seguidament per la tràquea, un tub que està envoltat d'uns anells cartilaginosos. Aquesta es dividieix en dos bronquis principals, un a cada pulmó i es van ramificant en bronquis més petits i bronquíols que acaben en uns sacs sense sortida molt petits i de parets molt primes anomenats alvèols. Tenir una paret tan fina els permet lintercanvi de gasos amb els capilars que els envolten. Aquests absorveixen l'aire dels pulmons i expulsen el co2 que portaven. El nou oxígen que han captat els capil·lars és distribuit pels vasos sanguinis, a través de la sang cap a tot el cos, per nodrir les cèl·lules.

8. Els anells cartilaginosos de la tràquea serveixen per mantenirla sempre oberta. La tràquea és un tub flexible que si no fós pels anells estaria tancat, i el pas de l'aire no té prou força per obrir-lo.

9. La sang que arriba als pulmons ha recorregut tot el cos distribuint l'oxígen que cotenia i recollint el co2 que expulsen les cèl·lules, per tant quan arriba de nou als pulmons necessita descarregar aquests diòxid de carboni i absorbir més oxígen per poder-lo repartir altre cop.

10. Només l'oxígen és absorbit perque a la sang hi ha una substància, l'hemoglobina que enganxa l'oxígen i no el co2. 

11. La respiració cel·lular és tot el procés en general i la mitocondrial és a nivell del mitocondri que és el que fa els processos metabòlics de la cèl·lula. A dins del mitocondri és on té lloc el catabolisme i l'anabolisme.

12. Com més jove més afecta el tabac. Com més cigarretes consumides més risc de càncer. És una relació proporcional edat-morts i n. Cigarretes-morts.

13. Ser fumador passiu vol dir inhalar involuntariament el fum de fumadors actius en un espai tancat, és a dir, no fumes directament de la cigarreta però inhales les substàncies a través del fum que desprès.

Apunts aparell respiratori

Apunts aparell circulatori

Exercicis aparell circulatori

1. 5 milions/mm cúbic x 1000l = 5000000000/ 1l 5000000000 x 5 = 25000000000 eritròcits al cos. Lecuòcits 8000/mm cúbic x 1000l = 8000000/1l     8000000 x 5 = 40000000 leucòcits al cos.

2. El plasma ocupa la mojor part de la sang

3. És falsa. L'oxígen amb l'hemoglobina i el diòxid de carboni disolt al plasma.

4. És un circuit tancat perquè la sang no surt mai dels vasos sanguinis, quan ha de passar nuteients a les cèl·lules ho fa a través de la prima membrana dels capilars.

5. Quan algú es posa vermell es perquè hi ha hagut una pujada de temperatura i la sang ha acudit a aquella zona per deixar la resta del cos refrigerar-se.

6. A la mèdul·la òssia vermella és on es formen la mojoria de cèl·lules del cos.

8. Les persones amb anèmia es cansen abans perquè els hi falta ferro a la sang, que és el que ajuda a l'hemoglobina a transportar l'oxígen o bé tenen algún problema amb els glòbuls vermells, que són els que tenen hemoglobina. És a dir que els falta oxígen i si no tenen oxígen les cèl·lules del cos no poden funcionar i senten fatiga.

9. Als anèmics els hi va bé menjar fetge ja que tenenuna falta de ferro a la sang i aquest aliment els proporciona grans quantitats.

10. L'anèmia afecta als glòbuls vermells, és una deformació d'aquests o bé manca de ferro, mentre que la leucèmia afecta a la mèdul·la òssia que produeix un exés de glòbuls blancs defectuosos.

12. La sang que retorna al cor ho fa sempre per una vena. Els intercanvis entre les cèl·lules i la sang es produeixen als capilars, que tenen les parets formades per una sola capa molt prima de cèl·lules.

13. A les artèries no els hi calen vàlvules ja que la sang que surt del cor surt a elevada pressió. 

14. Les parets de les artèries estan formades per tres capes però a diferència de les de les venes, la capa central (muscular) és molt més gruixuda ja que s'ha de sotmetre a pressions molt més altes. En canvi les parets dels capilars estan formats únicament per una sola capa molt prima que permet l'intercanvi de nutrients amb les cèl·lules.

15.  Cor - atrèria - capilar - vena - cor.

16. La paret del ventricle esquerre és més gruixuda perquè ha d'impulsar la sang cap a la resta del cos i ha de fer molta pressió.

17. Venes - aurícules - ventricles - artèries.

18. La sang circula en sentit únic per no barrejar la que va proveïda amb oxígen amb la que expulsa co2.

19. Els sorolls del cor (batecs) són causats pels tancaments de les vàlvules tricúspide i mitral, que impedeixen que la sang retorni. 

20. La sístole ventricular és la més intensa ja que ha d'impulsar la sang cap a la resta del cos.

21. Els marcapassos són uns nervis involuntaris que permeten que el cos bategui sense necessitat d'estar-ho recordant.

22. La sang carregada de co2 surt del ventricle dret i mitjançant l'artèria pulmonar arriba als pulmons on es prové d'oxígen i descarrega el co2, l'intercanvi es troba als capilars que enbolten els bronquíols. La sang carregada d'oxígen retorna cap al cor a traves de les venes pulmonars i entren a l'aurícula esquerra. Després de travessar la vàlvula mitral la sang passa a la ventrícle esquerre des d'on, amb molt d'impuls surt la sang a molta pressió per l'artèria aorta que es ramifica per tot el cos en artèries més petites que acaben en capilars de parets molt primes que permeten l'intercanvi de nutrients amb les cèl·lules. Aquestes expulsen rebuix cap a les venes que mitjançant vàlbules retornen al cor i finalment les per venes caves, la sang entra al cor per l'aurícula dreta.

23. Les artèries tenen les parets massa gruixudes i la sang circula a massa pressió per poder intercanviar nutrients amb les cèl·lules, això ho fan els capiliars, que són ramificacions petites de les artèries i que tenen una capa molt prima.

24. La sang arriba amb més oxígen a les cuixes que als peus perquè les cuixes estàn més a prop del cor i la sang encara no ha fet tant de recorregut i per tant no ha descarregat tant oxígen que quan arriba als peus.

25. La circulació pulmonar s'anomena menor perquè té un recorregut més petit (cor i pulmons) respecte a la resta del cos.

26. És un circuit tancat perquè la sang no surt mai dels vasos sanguinis, quan ha de passar nuteients a les cèl·lules ho fa a través de la prima membrana dels capilars.

28. Les venes que arriben al cor després de recórrer tot el cos s'anomenen venes caves. 

Els vasos sanguinis que surten del ventricle dret cap als pulmons són les artèries pulmonars. I la sang que retorna dels pulmons cap al cor ho fa per les venes pulmonars. Quan la sang renovada i oxigenada surt del ventricle esquerre passa per l'artèria aorta, que aguanta altes pressions i es dirigeix cap a tot el cos, ramificant-se.

29. L'infart de mitocardi és la mort de les cèl·lules del mitocardi a causa d'una falta d'oxígen provocada per un coàgul que obstrueix l'artèria, pot provocar la mort. L'angina de pit és més lleu perquè no arriba a matar les cèl·lules i no causa la mort.

32. El sistema limfàtic té funcions defensives i de drenatge. S'encarrega de controlar la quantitat de líquid intercel·lular perquè no s'acumuli i no provoqui un edema. També transporten els lípids del sistema digestiu.

33. Són més semblants a les venes perquè també tenen vàlvules perque la limfa no torni endarrere.

34. Els ganglis filtren les substàncies desconegudes que porta la linfa de diferents parts del cos. Si hi ha una infecció aquests s'inflamen perquè han de filtrar més.

35. Quilífer: Que porta el quil dels intestins al canal toràcic. És el que fa el sistema limfàtic amb els petits vasos situats a les vellositats de l'intestí prim, que absorbeixen el quil.

36. Un edema és una acumulació de líquid intercel·lular causat per el mal funcionament del sistema limfàtic. Impedeix que l'òrgan funcioni correctament i els pulmons són essencials perquè sense oxígen morim.

38. Les plaquetes o trombòcits, són les més petites, eviten hemorràgies i no tenen nucli

Eritròcits o glòbuls vermells: són els més abundants, dónen el color a la sang. Tenen hemoglobina, una proteïna responsable del transport de l'oxígen. No tenen nucli.

Leucòcits o glòbuls blancs: són els més escassos, tenen funció immunitària i n'hi ha de varis tipus. Tenen nucli.

39. Les artèries són les que transporten la sang oxigenada. Surten del ventricle esquerre del cor cap a tot el cos a molta pressió, per això tenen les parets formades per tres capes molt gruixudes, especialment la central (muscular) i no tenen vàlvules. En canvi les venes no tenen tanta pressió per tant les seves tres capes no han de ser tan resistents però necessiten vàlvules per que la sang no torni enrere. Transporten sang sense oxígen i amb els residus que les cèl·lules han depositat, retornen al cor entrant per l'aurícula dreta.

40. El cor filtra la sang i la bombeja per tot el cos.

41. L'aparell circulatori que complementa al sanguini és el limfàtic. Està constituit per a limfa un líquid que conté els glòbuls blancs. Els vasos limfàtics, semblants a les venes perquè tenen vàlvules perque la linfa no retorni. Acaben a la vena limfàtica i al canal toràcic.

Els ganglis limfatics, uns nòduls repartits arreu del cos que filtren la limfa eliminant substàncies de les cèl·lules i fabriquen un tipus de glòbuls blancs, els limfòcits.

Projecte global how i met your mother