dimecres, 25 de maig del 2016

Exercicis aparell reproductor (part 2)


10. Durant la fase fol·licular del cicle ovàric es produeix la menstruació.

11. L'ovulació es produeix aproximadament cap a la meitat del cicle menstrual, si és de 28, el 14

12. Ha de tenir relacions entre els dies 12, 13 (un o dos dies abans de la ovulació) perque els espermatozous només viuen dos dies a dins, el 14 (el dia de la ovulació) o el 15 ( el dia següent a la ovulació) ja que l'òvul només pot ser fecundat com a màxim el dia següent de la ovulació.

13. Els humans tenim fecundació interna, perquè els espermatozoides fecunden l'òvul a dins de les trompes de fal·lopi, s'ha d'introduir l'òrgan reproductor masculí a dins del de la dona per que es quedi embarassada.

14. Quan un espermatozoide trenca la membrana de l'òvul i el fecunda es fusionen els dos nuclis, on hi ha les dues informacions genètiques dels progenitors. Es forma el zigot que té ADN dels dos.

15. El zigot de dues cèl·lules té 30 hores, perquè ha partir d'aquest temps després de la fecundació el zigot es começa a dividir.

Apunts aparell reproductor





dimarts, 24 de maig del 2016

Exercicis aparell reproductor


1. Part de l'aparell excretor també és diferent ja que en l'home s'usa part de l'excretor i part del reproductor compartit.

2. El flagel, la cua de l'espermatozoide és el que permet la seva mobilitat. Els òvuls no necessiten flagel perquè no s'han de desplaçar. Cauen des dels ovaris per les trompes de fal·lopi, ajudats per les seves parets. Després ha de romandre quiet a l'úter. 

3. Procés de formació i desenvolupament de l’embrió en les femelles dels animals vivípars. El zigot es multiplica, va creant més cèl·lules i dorma el fetus, que naixerà i serà un nou individu.

1. Els espermatozoides són formats als testicles després passen a les vies genitals que condueixen a l'exterior: primer s'emagatzema en un conducte arreplegat a sobre dels testicles anomenat epidídim. Surten de l'epidídim pels conductes deferents o espermiductes que porten el semen fins a la uretra. Quan arriba a la uretra, surt cap a fora atravessant el penis per dins.

2. El semen és un líquid viscós que conté espermatozoides. El espermatozoides es formen als testicles, i els altres dos líquids que el componen es formen a les vesícules seminals i a la pròstata, després s'ajunta tot a la uretra. La seva funció és transportar i mantenir vius els espermatozous quan són introduïts al cos de la dona per fecundar l'òvul.

3. La testosterona és la hormona masculina produïda als testicles que regula l'aparició dels caràcters d'aquests sexe: veu greu, espatlle amples, barba...
Els estrògens i la progesterona són les hormones femenines segregades pels ovaris que regulen els caràcters femenins i preparen el cos per un possible embaràs.

4. Els ovaris i els testicles farien la mateixa funció: formar les cèl·lules reproductores, i segregar les hormones correspondents a cada un.
Les trompes de fal·lopi i els conductes deferents serien els que fan la mateixa funció perquè és per on surten els gàmetes de cada sexe.
El penis i la vulva són els oposats perquè és la sortida/entrada amb l'exterior.
El prepuci i els llavis fan la mateixa funció, que és protegir els òrgans reproductors de l'exterior. Totes les altres parts tenen funcions diferents.

5. 

6. L'espermatozoide té forma allargada per avançar ràpid, un flagel per poder nedar i moure's. Té l'acrosoma que serveix per penetrar a l'òvul per fecundar-lo. 
L'òvul és imòbil. La corona és una capa de protecció. Al citoplasma s'hi troba el vitel, una substància de reserva que és subsistència de l'embrió en la primera etapa de l'embaràs. Té forma arrodonida per rodolar per les trompes de fal·lopi.

7. 
A: el flagel serveix per desplaçar-se, per impulsar-se
B: l'acrosoma serveix per trencar la membrana de l'òvul en la fecundació, ja que té una forma punxaguda i conté uns enzims que trenquen la membrana.
C: els mitocondris s'encarreguen de la respiració cel·lular que produeix l'energia necessària per al moviment de l'espermatozoide.
D: el vitel té substàncies de reserva que nodriran l'embrió al principi de l'embaràs.
E: la corona de l'òvul són unes cèl·lules que serveixen per a protegir-lo.

8. La ovulació és l'expulsió d'un òvul madur a fora.
9. Els òvuls ja estan formats quan una nena neix. Es comencen a formar al primer mes de l'embaràs. Quan s'acaben la dona ja no pot tenir fills, s'anomena menopausa. Els espermatozoides es formen de manera massiva, mil per segon, sempre ininterrumpudament. 

Correció exàmen aparells

5. L'hemodiàlisis és un tractament no una malaltia.

6. Edema pulmonar: els alvèols dels pulmons s'omplen de líquid, no agafen tant d'aire i t'ofegues, costa més respirar o deixes de respirar. És un problema que el cor no té prou força i la sang circula lenta, i s'estanca en els alvèols.

8. Faltava comentar que l'oxigen és necessari per a la respiració cel·lular, per produïr energia, que és la que permet l'esforç físic, si no arriba a les cèl·lules el cos es cansa més.

diumenge, 8 de maig del 2016

Exercicis aparell respiratori


1. L'objectiu de la respiració cel·lular és que les cèl·lules captin l'oxígen per fer les seves funcions.
2. S'oxiden nutrients, entre ells l'oxígen. D'aquesta oxidació s'extreu energia.
3. L'oxígen per a la respiració cel·lular es captat als pulmons i transportat per les artèries i capil·lars fins a arribar a cada cèl·lula.
4. No és el mateix. En la respiració pulmonar l'oxígen és captat de l'exterior per transportar-lo a tot el cos. En la respiració cel·lular aquests oxígen és captat des dels capilars i aprofitat directament per la cèl·lula.
6. Capil·lar: Vas sanguini que connecta les arterioles amb les vènules.
7. L'aire entra per les fosses nassals, on és filtrat pel pèls i escalfat. Baixa per la faringe, que comunica les cavitats nassals i bucals. Segueix baixant per la laringe, on es troben les cordes vocals. Seguidament per la tràquea, un tub que està envoltat d'uns anells cartilaginosos. Aquesta es dividieix en dos bronquis principals, un a cada pulmó i es van ramificant en bronquis més petits i bronquíols que acaben en uns sacs sense sortida molt petits i de parets molt primes anomenats alvèols. Tenir una paret tan fina els permet lintercanvi de gasos amb els capilars que els envolten. Aquests absorveixen l'aire dels pulmons i expulsen el co2 que portaven. El nou oxígen que han captat els capil·lars és distribuit pels vasos sanguinis, a través de la sang cap a tot el cos, per nodrir les cèl·lules.
8. Els anells cartilaginosos de la tràquea serveixen per mantenirla sempre oberta. La tràquea és un tub flexible que si no fós pels anells estaria tancat, i el pas de l'aire no té prou força per obrir-lo.
9. La sang que arriba als pulmons ha recorregut tot el cos distribuint l'oxígen que cotenia i recollint el co2 que expulsen les cèl·lules, per tant quan arriba de nou als pulmons necessita descarregar aquests diòxid de carboni i absorbir més oxígen per poder-lo repartir altre cop.
10. Només l'oxígen és absorbit perque a la sang hi ha una substància, l'hemoglobina que enganxa l'oxígen i no el co2. 
11. La respiració cel·lular és tot el procés en general i la mitocondrial és a nivell del mitocondri que és el que fa els processos metabòlics de la cèl·lula. A dins del mitocondri és on té lloc el catabolisme i l'anabolisme.
12. Com més jove més afecta el tabac. Com més cigarretes consumides més risc de càncer. És una relació proporcional edat-morts i n. Cigarretes-morts.
13. Ser fumador passiu vol dir inhalar involuntariament el fum de fumadors actius en un espai tancat, és a dir, no fumes directament de la cigarreta però inhales les substàncies a través del fum que desprès.